Joan Maragall

Cant de la bandera
Himne del centra autonomista
Català de Sant Gervasi

Jo só la flor d'aquella primavera
que als pobles fa reviure i reverdir.
Jo tinc tota la saba de la terra,
tota la llum del cel reflecta en mi.
Els meus colors són vius, la meva flaire
és la sentor de pàtria i llibertat,
forta em deplego retronant en l'aire,
gala en la pau i fúria en el combat.
Porteu-me alta i aixequeu-ma dreta
al damunt vostre i marxant sempre avant,
i al vostre cor teniu-me ben estreta,
que el vent és fort i Catalunya és gran.
                               

                       26 juliol 1907

Joan Salvat -Papasseit 1894-1924 Reflex 2

La femme aux oranges

Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre de vermell
i les anques més nues.
Les sandàlies polides amb brillants,
i així la meva amada
ve assetjada  a desdir:
per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel
i s'ajeu al meu bany de purpurina.
Banyera del Nord-Sud.
Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Cháteau d'Eau,sha descober la brusa i ha enseyat els
mugrons que eren com una llàntia de cremell.
                                    
                                       París, 12 de març de 1920       


Un poeta en un temps de revolta.
Entusiasta de les noves propostes, Salvat s'hi 
identifica plenament i esdevindà el difusor de la
primera avantguarda en la literatura catalana, a través de
la publicació de revistes.

Haikús

Trenca el silenci

la claror inesperada

d'un raig de lluna.

Passen els vespres, 

la marea dels signes 

teixeix sanefes 

que el vent escriu als arbres

i els anys no desdibuixen.

Pel goig de viure

fins al reducte càlid

d'un cos  de dona.

  

Poema Salvador Espriu Pintura Corri Kaslander

Viatge d'hivern

La pluja clama sempre

damunt la fortalesa de Déu,

però jo no responc sinó amb silenci,

Somric al gran missatge

d'aquelles hores. Només

sé ara  que la sang

m'ha destruït el món.

Per una erta plana

de mar, de nit, camino

un hivern solitari.

No sé l'indret de l'illa

de l'esperança: només,

que sang que no he vesat

m'ha destruït el món.

Un record deu anys ----- Miquel Martí Pol Captard

La tarda mor sense dolor
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles ;
en voleu més de serenor !

Calla l'ocell i, amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.

Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil-la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,

fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat. 

Salvador Espriu

Tots patim.

Les cadires són coixes

i se'ns claven els llistons a l'esquena

Ventall de haikus

Caragols d'aire

pentinen en les ones

rínxols d'escuma.

La veu de l'aire

en la platja s'escolta

a l'horabaixa.

Vent del capvespre,

dibuixes a la sorra

la pell de l'aire.

Aquell vell mariner de Joan Salvat Papasseit

Aquell vell mariner,

ell que si,  que se'n féu quan era jove

i d'un vaixell que anava a cacera d'estels.

Quan li diuen encara - car no es mort-

quants estels  ha copsat,

ell que si que respon: 

-  No us en diria un mot.-

Però us senyala enlaire

i us diu que un dels estels és el seu propi cor

que tots els tripulants  i caçadors d'estels

tenen la fi mateixa:

i ell en dir-vos això

enlluerna son rostre de claror

i veieu els estels dansar a la seva vora.

    ------------------------------------

       Estima la vida de mariner

       i te fantasies marineras

Pantalons llargs de Joan Salvat Papasseit

 Campaneta daurada del meu carrer de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara amb mena la gent i tothora tinc justa: 

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...

Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si es bella com no -cavallet tot pintat, 
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.
            -------------------------------
   

 El noi se sent un infant i vol ser nen, però la societat l'obliga a ser home. 

casa cosses per guardar

DESLLIURAMENT D'ÀNGEL GUIMERÀ

Ja al llit descansa la dona
que l'infant ha deslliurat;
mes l'home l'alça en sos braços 
contemplant-se'l apenat.

Que encara el nen té els ulls closos,
i es torna fred i ennegrit,
i l'home al petonejar-lo
batre el cor no li ha sentit.

Mes quan la dona gemega
creient-se que el nen se mor,
lo nen tot d'una obre els parpres,
mira entorn i arrenca en plor.

i pare i mare,abraçant-se,
amb quin goig han exclamat:
Grat sia déu! Té de viure,
que ja ha plorat¡ Ja ha plorat!

   Dedicat a totes les dones
que en aquesta tardo han estat mares. 

Primera entrada del 7è curs de blogs de literatura i cultura catalana 13-14. L'ànima del poema

La cultura és la resposta, la cultura és la solució.

Perquè:

Per la riquesa humana que comporta, perquè crea gruix humà.
Perquè de la crisi només ens en sortirem amb persones amb
una educació basada en els valors i amb un sòlid fonament
cultural. 
Perquè crea canals de participació i de comunicació que
empenyen a vetllar pel bé comú.