i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles ;
en voleu més de serenor !
Calla l'ocell i, amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.
Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil-la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada