La pluja clama sempre
damunt la fortalesa de Déu,
però jo no responc sinó amb silenci,
Somric al gran missatge
d'aquelles hores. Només
sé ara que la sang
m'ha destruït el món.
Per una erta plana
de mar, de nit, camino
un hivern solitari.
No sé l'indret de l'illa
de l'esperança: només,
que sang que no he vesat
m'ha destruït el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada