La femme aux oranges
Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre de vermell
i les anques més nues.
Les sandàlies polides amb brillants,
i així la meva amada
ve assetjada a desdir:
per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel
i s'ajeu al meu bany de purpurina.
Banyera del Nord-Sud.
Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Cháteau d'Eau,sha descober la brusa i ha enseyat els
mugrons que eren com una llàntia de cremell.
París, 12 de març de 1920
Un poeta en un temps de revolta.
Entusiasta de les noves propostes, Salvat s'hi
identifica plenament i esdevindà el difusor de la
primera avantguarda en la literatura catalana, a través de
la publicació de revistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada