que l'infant ha deslliurat;
mes l'home l'alça en sos braços
contemplant-se'l apenat.
Que encara el nen té els ulls closos,
i es torna fred i ennegrit,
i l'home al petonejar-lo
batre el cor no li ha sentit.
Mes quan la dona gemega
creient-se que el nen se mor,
lo nen tot d'una obre els parpres,
mira entorn i arrenca en plor.
i pare i mare,abraçant-se,
amb quin goig han exclamat:
Grat sia déu! Té de viure,
que ja ha plorat¡ Ja ha plorat!
Dedicat a totes les dones
que en aquesta tardo han estat mares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada