Posem que dic el ponent és la música
i que el llevant són els llibres. Descric
d'aquesta forma un àmbit compartible
que només comparteixen fugaçment
passavolants discrets i afectuosos.
L'àmbit també té nord i té migdia,
el migdia és el dubte i la pregunta
i el nord té i tindrà sempre nom de dona.
I ara, tancant els ulls, puc establir
tots els límits que vulgui i transgredir-los.
Sé, tanmateix, que mai al meu davant
no hi ha ningú que em faci companyia.
L'ètica de la vellesa,
es el que he trobat en el poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada