a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de cap vespre
i remotes músiques tristes.
Per les catifes setinades,
vàrem sentir cantar unes dones
i ens fugàrem entre les armes
or i blau i vellut vermellíssim.
Entra el cel i les fulles, les fulles
deliraven de llum i peresa.
Cap a l'arc de les roses intactes,
marbres i pèrgoles i ones.
La veu de N'Aina presonera,
nua per brolladors i estàtues,
i pels tapissos de les cambres,
adolescents secrets i núvols.
Un marbre dolç,sebastià de lliri,
rosa festejadíssima i covarda,
lladre de llum agònica, martiri
i engany de la fugida de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada