Cant de la bandera
Himne del centra autonomista
Català de Sant Gervasi
Jo só la flor d'aquella primavera
que als pobles fa reviure i reverdir.
Jo tinc tota la saba de la terra,
tota la llum del cel reflecta en mi.
Els meus colors són vius, la meva flaire
és la sentor de pàtria i llibertat,
forta em deplego retronant en l'aire,
gala en la pau i fúria en el combat.
Porteu-me alta i aixequeu-ma dreta
al damunt vostre i marxant sempre avant,
i al vostre cor teniu-me ben estreta,
que el vent és fort i Catalunya és gran.
26 juliol 1907
dimarts, 17 de desembre del 2013
diumenge, 15 de desembre del 2013
Joan Salvat -Papasseit 1894-1924 Reflex 2
La femme aux oranges
Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre de vermell
i les anques més nues.
Les sandàlies polides amb brillants,
i així la meva amada
ve assetjada a desdir:
per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel
i s'ajeu al meu bany de purpurina.
Banyera del Nord-Sud.
Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Cháteau d'Eau,sha descober la brusa i ha enseyat els
mugrons que eren com una llàntia de cremell.
París, 12 de març de 1920
Un poeta en un temps de revolta.
Entusiasta de les noves propostes, Salvat s'hi
identifica plenament i esdevindà el difusor de la
primera avantguarda en la literatura catalana, a través de
la publicació de revistes.
Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre de vermell
i les anques més nues.
Les sandàlies polides amb brillants,
i així la meva amada
ve assetjada a desdir:
per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel
i s'ajeu al meu bany de purpurina.
Banyera del Nord-Sud.
Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Cháteau d'Eau,sha descober la brusa i ha enseyat els
mugrons que eren com una llàntia de cremell.
París, 12 de març de 1920
Un poeta en un temps de revolta.
Entusiasta de les noves propostes, Salvat s'hi
identifica plenament i esdevindà el difusor de la
primera avantguarda en la literatura catalana, a través de
la publicació de revistes.
dilluns, 2 de desembre del 2013
Poema Salvador Espriu Pintura Corri Kaslander
Viatge d'hivern
La pluja clama sempre
damunt la fortalesa de Déu,
però jo no responc sinó amb silenci,
Somric al gran missatge
d'aquelles hores. Només
sé ara que la sang
m'ha destruït el món.
Per una erta plana
de mar, de nit, camino
un hivern solitari.
No sé l'indret de l'illa
de l'esperança: només,
que sang que no he vesat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)