cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara amb mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
tant si es bella com no -cavallet tot pintat,
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.
-------------------------------
El noi se sent un infant i vol ser nen, però la societat l'obliga a ser home.
Ès un poema preciós, molt característic del tarannà de l'autor (i del meu).
ResponEliminaUn dels poemes entranyables, jo l´he fet servir una vegada, en un recull per felicitar uns amics.
ResponElimina