Miquel Martí i Pol

AQUESTS VERSOS ELS DIC

Aquests versos els dic per mi tot sol,

ara que estimo tant la solitud

i estic malalt i sovint m'entendreixo

fins a plorar,

ara que escriure em cansa

i els amics vénen a portar-me llibres

i em parlen de la gent que he conegut.

Aquests versos els dic per mi tot sol,

en veu baixa, a la nit, perquè estimo el silenci,

quan els de casa dormen

i jo, oblidat, imagino follies

i no hi ha res que no em sigui possible.

Tot el que ara voldria és imprecís i bell,

vent i camins i les mans plenes d'aigua

i un cos puixant com una bèstia jove.

Demà, en llevar-ma, res no haurà mudat,

la gent s'aturarà per saludar-me

i farà sol a la tarda quan surti

a passejar, potser amb alguna noia.

Però aquells que m'estimen ploraran d'enyorança.

Salvador Espriu

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.
Lluny,enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.
Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui. Soc encara.
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.
Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat,ara entraré
en les fosques estances.