La tarda mor sense dolor
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles ;
en voleu més de serenor !
Calla l'ocell i, amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s'adorm el camp i les parpelles
obre l'amor somniador.
Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil-la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.
dilluns, 11 de novembre del 2013
dilluns, 4 de novembre del 2013
Ventall de haikus
Caragols d'aire
pentinen en les ones
rínxols d'escuma.
en la platja s'escolta
a l'horabaixa.
Vent del capvespre,
dibuixes a la sorra
la pell de l'aire.
Aquell vell mariner de Joan Salvat Papasseit
Aquell vell mariner,
ell que si, que se'n féu quan era jove
i d'un vaixell que anava a cacera d'estels.
Quan li diuen encara - car no es mort-
quants estels ha copsat,
ell que si que respon:
- No us en diria un mot.-
Però us senyala enlaire
i us diu que un dels estels és el seu propi cor
que tots els tripulants i caçadors d'estels
tenen la fi mateixa:
i ell en dir-vos això
enlluerna son rostre de claror
i veieu els estels dansar a la seva vora.
------------------------------------
------------------------------------
Estima la vida de mariner
Subscriure's a:
Missatges (Atom)