Campaneta daurada del meu carrer de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara amb mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si es bella com no -cavallet tot pintat,
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.
-------------------------------
El noi se sent un infant i vol ser nen, però la societat l'obliga a ser home.
Ja al llit descansa la dona
que l'infant ha deslliurat;
mes l'home l'alça en sos braços
contemplant-se'l apenat.
Que encara el nen té els ulls closos,
i es torna fred i ennegrit,
i l'home al petonejar-lo
batre el cor no li ha sentit.
Mes quan la dona gemega
creient-se que el nen se mor,
lo nen tot d'una obre els parpres,
mira entorn i arrenca en plor.
i pare i mare,abraçant-se,
amb quin goig han exclamat:
Grat sia déu! Té de viure,
que ja ha plorat¡ Ja ha plorat!
Dedicat a totes les dones
que en aquesta tardo han estat mares.
La cultura és la resposta, la cultura és la solució.
Perquè:
Per la riquesa humana que comporta, perquè crea gruix humà.
Perquè de la crisi només ens en sortirem amb persones amb
una educació basada en els valors i amb un sòlid fonament
cultural.
Perquè crea canals de participació i de comunicació que
empenyen a vetllar pel bé comú.
